A la revetlla dels pensaments
cada record una guspira.
En la serenitat de la nit
la teva flama com un foc permanent.
Quan el rellotge de sol
atura el temps, brindem
amb aigua de lluna,
quan surti el sol,
només quedaran els teus
llavis a la copa de cristall.
Efímers en la brevetat,
arrelats a l’ara i aquí.
onatge
Brindem, doncs amb aigua de lluna!
ResponEliminatxin - txin i bona nit...
Els moments més bells són els efímers, potser pq sabem que duren poc multipliquen la seva bellesa...
ResponEliminaJoia breu,
ResponEliminaara i aquí.
Però joia encara.
Joia i brindis, magnífica combinació!!
ResponEliminaMoments efímers com una il·lusió,però jo ho
ResponEliminaveig com una bella metàfora de la revetlla de
Sant Joan.
El foc ,les flames, les guspires, el brindis...
a mi m'agrada que sigui amb aigua de lluna!!!
M. Roser
Carme bon brindis...
ResponEliminaJudit és veritat, en la brevetat hi ha la gran profunditat...
Jordi la teva brevetat sempre és gran...
Mireia hi ha sempre una copa per tu...
M.Roser quasi puc dir que la metàfora forma part de mi...
Des del far una abraçada sense pressa.
onatge