L a nit sense lluna
no em tapa les estrelles.
De vegades els sentiments
són com un trencadís,
i sempre tenen una nova
forma en el cos de la profunditat.
Escolto la cadira com gemega,
també ho fa el paper,
ara que estic escrivint,
viure potser és gemegar
des de que naixem,
viure ens calma,
i si estimem, som
vida i gemec.
Sempre acabo en el
meu mar profund.
La nit sense lluna
no m’atura de volar...
onatge
Que no ens tombin.
ResponEliminaSempre amb la cultura.
Les nits sense lluna, onatge, són les que permeten besllumar millor les estrelles, i n'hi ha tantes...!
ResponEliminaUna abraçada i que tinguis una bona entrada a l'estiu!
No importa que no hi haja lluna de tant en tant, estels n'hi ha sempre.
ResponEliminaS'ha de triar, o nit amb lluna o nit amb estels. Suposo que depen de l'estat d'ànim de cada dia.
ResponEliminaI parlant d'això darrer... ets una mica sac de gemecs!!!
Cada estel un petò cap el far.
M. Roser
Jordi i si ens toben ens tornarem a girar...
ResponEliminaGalionar de fet les nits m'agraden totes, la nit és màgica, és vida silenci cant alegria companyia solitud estrella dansa poema set...
novesflors és com tu dius, n'hi ha sempre...
M. Roser sí, però de vegades costa triar... Potser sí que sóc un sac de gemecs i d'altres coses... Però com diu aquell: Algú ho havia de dir...
Des del far una abraçada amb la brisa del mar.
onatge