dilluns, 6 de juny del 2011

Imposes i condemnes

















No parles mai

de tu a tu...

Imposes i condemnes

sense escoltar...

Et creus superior,

i quan et moris

faràs pudor com tothom.

Vesteixes de blanc

perquè et creus pur,

però tens les mans

tacades de sang.

I fas el cor sord

quan la veritat

s’apropa a tu.

Negues a la dona

i dius que és impura,

quan és mare de vida.

Permets que fabriquin

cadenes en nom teu

i esclavitzin a persones

de per vida.

Tens un mig somriure

de cartró i llàgrimes

de cocodril.

Demanes demanes

i tornes a demanar,

i estàs corcat de riquesa

material, no saps

que és estimar.

Ignores la veritat

a favor dels teus interessos.

Poses aigua al vi,

que ja és una manera

de no respectar

els fruits de la terra.

Vius tancat i reclòs

en tu mateix,

al teu voltant

només hi ha un

carnaval de llepa...

onatge

7 comentaris:

  1. T'expresses mol bé, de paraules no te'n falten i sé que són sentides i estan ben entallades. També sé de qui parles.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Quin espantall, viure en una presó pròpia sense poder parlar amb un mateix... quin esglai!

    ResponElimina
  3. Hola Jordi, segurament... Està d'oKupa en un palau...

    Des del far indignat.
    onatge

    ResponElimina
  4. Hola maijo ja ho veus, sempre falsos profetes...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  5. Hola Cèlia, estic segur que de vegades no l'acompanya ni la seva ombra...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  6. Aquest espècie d'ésser que descrius és força repel·lent, espero que no n'hi hagi gaires així pel bé de la humanitat...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina