Estripa les cartes
que no et lliguen
o deixa-les a
l’almívar del calaix
el temps les farà
lligar, o no.
No busquis l’exactitud,
no existeix, et
perdries en un
viatge sense retorn.
Si plou mulla’t
no cal que et
preguntis per la
condensació
dels núvols.
No et faci’s
tantes preguntes
cauràs al pou
d’un interrogant...
Surt enfora
i dansa amb el vent
balla amb la vida
camina damunt
del mar i seràs viatge.
Ara ets camí,
cerca el teu nord.
onatge
Caram quina empenta, quines ganes de fer-te cas i alçar el vol.
ResponEliminaM´ha agradat molt.
Bona nit Onatge.
Sóc camí... o almenys ho intent, que tenguis un bon cap de setmana, Onatge!
ResponEliminaHola País secret, suposo que ja voles en la llibertat del teu País secret.
ResponEliminaDes del far una abraçada al vol.
onatge
Hola Ventafocs, n'estic segur que Ets camí...
ResponEliminaDes del far una abraçada camí de tu.
onatge
Avui el poema desprèn dolçor d'almívar, i aroma d'herba fresca del costat del camí.
ResponEliminaUna abraçada en l'Ara.
Per la incertesa
ResponEliminade molts camins faig via,
tu m'acompanyes.
Miquel Martí i Pol
;)