El futur em planta cara
sempre tan arrogant.
Sempre li sembla
que va dues passes
per endavant...
Pobre infeliç.
El futur mai
no gaudeix del present...
Ara ve la realitat
que sempre va
de carnaval,
mai no sé quina
cara té ni com
riu ni com plora.
Ella sempre és ella...
Ara el present.
sempre va amb
el front endavant
i el cap ben alt...
onatge
La realitat té una cara diferent per a cadascú. Sempre tan ocurrent i al mateix temps tocant de peus a terra.
ResponEliminaUna abraçada de present.
Quan perdem el present pensant amb el futur... malament! Com diu maijo la realitat cadascú la pinta del color que vol. Això sí hem d'anar sempre endavant i amb el cap ben alt! Salut i carpe diem onatge!
ResponEliminaEl futur ens planta cara perquè no el coneixem i el desconegut, sempre ens sembla superior...
ResponEliminaAra, gaudim del present, de la realitat, que és el que tenim a l'abast de la mà, i ens permet triar que volem fer.
El furtur, ja arribarà i potser ens adonarem que anava de sobrat i no era el que nosaltres
n'esperàvem...
Que al far tinguis un present satisfactori i el futur que t'hagis imagina't.
M. Roser
Maijo ho has sintetitzat més bé que jo...
ResponEliminaDes del far una abraçada d'ara...
onatge
Alba, no sóc dels que pensen en el futur. El futur és ara. Demà sempre és un temps massa tard...
ResponEliminaDes del far una abraçada d'ara.
onatge
M. Roser ho defineixes molt bé. L'important és ara i aquí...
ResponEliminaDes del far una abraçada d'ara.
onatge