dilluns, 6 de juny de 2011

Amb l'accent de viure...












En la soledat

d’home escric

amb veu

de silenci.

Cada poema és:

un alè

un ofec

un dolor

pena

tristesa

alegria

solitud

desig

camí

mur

drecera

llàgrima

ferida

somriure

fred

lluna

mar

somni

realitat

carícia

mort

pètals

arrels

aire

repòs

temps

flor

mirall

caliu

pedra

barca

foc

cendra.

El poema sóc jo

obert en canal

és el que tinc a dins

Sóc mot

fruit de paraula

amb l’accent

de viure...

onatge

15 comentaris:

  1. Segueix sent mot i fruit de paraula i que tots els accents, el tancat, l'obert i el circumflex hi posin l'alè vital i les ganes de viure!

    ResponElimina
  2. Ets un accent amb força de sentiment, ets un poema que repica vida al vol.
    Una abraçada al mig del poema.

    ResponElimina
  3. Fruita esquinçada,
    i tan sola,
    amb aquest accent,
    la voldria jo.

    ResponElimina
  4. Pujar a la teva barca i endinsar-se en el teu onatge. Creuar el mar, buscant el somriure de la lluna i sentir el caliu del foc mentre la tristesa es perd per les llàgrimes, fins convertir-se en cendra....
    Ser poema i mot crec que es part de la teva esència.
    Et seguiré des del meu blog.

    ResponElimina
  5. El teu poema: una pluja de sentiments. M'encanta el reguitzell de sensacions que expressa.
    petons

    ResponElimina
  6. El poema ets tu... té vida! Salutacions!

    ResponElimina
  7. Efreelang, ara ja em seria difícil canviar...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  8. Hola maijo, el poema em diu que li ha arribat l'abraçada...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  9. Hola Jordi, tu sempre tan certer...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  10. Hola novesflors tu que em llegeixes amb bons ulls...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  11. Montse benvinguda al mar de les paraules i els sentiments...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  12. Hola Ventafocs, tu ets la metàfora...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  13. Hola maduixeta, no més sensacions que les que desperten les teves maduixetes.

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  14. Jo diria que també ets amor, tendresa, vida...
    Crec que ets tot allò que vas rebre en herència
    i que tu n'has augmentat el patrimoni...
    Un petó volador cap el far,
    M. Roser

    ResponElimina