En la soledat
d’home escric
amb veu
de silenci.
Cada poema és:
un alè
un ofec
un dolor
pena
tristesa
alegria
solitud
desig
camí
mur
drecera
llàgrima
ferida
somriure
fred
lluna
mar
somni
realitat
carícia
mort
pètals
arrels
aire
repòs
temps
flor
mirall
caliu
pedra
barca
foc
cendra.
El poema sóc jo
obert en canal
és el que tinc a dins
Sóc mot
fruit de paraula
amb l’accent
de viure...
onatge
Segueix sent mot i fruit de paraula i que tots els accents, el tancat, l'obert i el circumflex hi posin l'alè vital i les ganes de viure!
ResponEliminaEts un accent amb força de sentiment, ets un poema que repica vida al vol.
ResponEliminaUna abraçada al mig del poema.
Fruita esquinçada,
ResponEliminai tan sola,
amb aquest accent,
la voldria jo.
El poema és la teua mirada.
ResponEliminaPujar a la teva barca i endinsar-se en el teu onatge. Creuar el mar, buscant el somriure de la lluna i sentir el caliu del foc mentre la tristesa es perd per les llàgrimes, fins convertir-se en cendra....
ResponEliminaSer poema i mot crec que es part de la teva esència.
Et seguiré des del meu blog.
El teu poema: una pluja de sentiments. M'encanta el reguitzell de sensacions que expressa.
ResponEliminapetons
El poema ets tu... té vida! Salutacions!
ResponEliminaEfreelang, ara ja em seria difícil canviar...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Hola maijo, el poema em diu que li ha arribat l'abraçada...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Hola Jordi, tu sempre tan certer...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Hola novesflors tu que em llegeixes amb bons ulls...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Montse benvinguda al mar de les paraules i els sentiments...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Hola Ventafocs, tu ets la metàfora...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Hola maduixeta, no més sensacions que les que desperten les teves maduixetes.
ResponEliminaDes del far.
onatge
Jo diria que també ets amor, tendresa, vida...
ResponEliminaCrec que ets tot allò que vas rebre en herència
i que tu n'has augmentat el patrimoni...
Un petó volador cap el far,
M. Roser