Vaig heretar
de pare i mare.
També he heretat
del vent,
de la pluja,
de la solitud.
del silenci,
de la lluna,
de la mar,
del sol,
de les pedres del camí,
de la creu de terme,
del camí ral del nord.
He heretat
de cada llàgrima,
de totes les carícies,
de cada adéu,
de cada pètal que
ha vestit la meva nuesa.
He heretat
de mots i paraules,
de les arrels
a la meva terra,
de l’eco,
de les il·lusions,
dels somnis,
del bon humor,
del galop de la meva sang.
He heretat
del tresor d’una mirada,
de la profunditat de la tristesa,
d’un somriure,
de la companyia.
He heretat
de cada persona
i del seu cor,
de la persona
que compartim vida,
de la filla.
He heretat
per compartir
i no per ambició...
No he heretat
dels funcionaris del cel,
ni dels que neguen l’aire,
ni dels que esclavitzen,
ni dels botxins amb corbata,
ni de la hipocresia...,
ni de la falsedat,
ni de l’orgull.
onatge
Sens dubte tens una bona fortuna, gaudeix-la amb salut(:
ResponEliminaI perquè no dir-ho...també hem heretat de la bellesa d'algunes paraules i poemes.
ResponEliminaGabriel
Una herència realment valuosa!. Sí gaudeix-la! i graàcies per compartir-la.
ResponEliminaSalutacions,
Hola magazin.cat, i que tu ho vegis...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb herència.
onatge
Gabriel tens tota la raó, què seríem sense paraules i algun poema empeltat a l'ànima...?
ResponEliminaDes del far indignat.
onatge
Hola Audrey, gràcies a tu per la teva companyia.
ResponEliminaDes del far una abraçada amb herència.
onatge
T'adones del valor de la teva herència?
ResponEliminaUna herència feta de sentiments, d'emocions, de somriures, de sensacions, de somnis, d'il·lusions...què més es pot demanar!!!
Un petó cap el far,
M. Roser