diumenge, 5 de juny del 2011

La nit dels somriures...
















La nit dels somriures

la meva tristesa serà

flama d’amor

al canelobre de viure.

Ballaré la dansa de tu

a mi i de dos en dos.

La lluna prenyarà el poema

i floriran els mots.

Farem una pausa i respirarem

com un sol cos.

Et miraré als ulls i ens

desvestirem de roba i de pols.

Ens esborronarem des de

la primera carícia

fins arribar al caliu profund.

Ens abraçarem o ens

aïllarem de tu a tu.

La nit serà el gran foc

i potser esdevindrà foguera.

De les ferides ja no en

sortiran paraules ni noms,

tot serà gemec i dolor.

La nit esdevindrà cançó

i cantarem més enllà del temps.

Posaré una rosa a cada pit

i les espines em feriran els llavis,

el dolor quedarà escrit

en sang...

onatge

4 comentaris:

  1. Foguera de mots,
    el dolor quedarà escrit.

    ResponElimina
  2. Per què tant de dolor?
    En l'amor ens podríem desvestir de roba, de pols i també de dolor...

    ResponElimina
  3. Jordi el dolor sempre queda escrit, només dissimulem la ferida...

    Des del far indignat.
    onatge

    ResponElimina
  4. Hola Carme, no creus que el dolor o alguna mena de dolor ens acompanya des de que naixem... Què és la primera bofetada que ens donen així que naixem per dr-nos plorar, no ens fan pas riure...

    Des del far una abraçada sense dolor.
    onatge

    ResponElimina