La nit dels somriures
la meva tristesa serà
flama d’amor
al canelobre de viure.
Ballaré la dansa de tu
a mi i de dos en dos.
La lluna prenyarà el poema
i floriran els mots.
Farem una pausa i respirarem
com un sol cos.
Et miraré als ulls i ens
desvestirem de roba i de pols.
Ens esborronarem des de
la primera carícia
fins arribar al caliu profund.
Ens abraçarem o ens
aïllarem de tu a tu.
La nit serà el gran foc
i potser esdevindrà foguera.
De les ferides ja no en
sortiran paraules ni noms,
tot serà gemec i dolor.
La nit esdevindrà cançó
i cantarem més enllà del temps.
Posaré una rosa a cada pit
i les espines em feriran els llavis,
el dolor quedarà escrit
en sang...
onatge
Foguera de mots,
ResponEliminael dolor quedarà escrit.
Per què tant de dolor?
ResponEliminaEn l'amor ens podríem desvestir de roba, de pols i també de dolor...
Jordi el dolor sempre queda escrit, només dissimulem la ferida...
ResponEliminaDes del far indignat.
onatge
Hola Carme, no creus que el dolor o alguna mena de dolor ens acompanya des de que naixem... Què és la primera bofetada que ens donen així que naixem per dr-nos plorar, no ens fan pas riure...
ResponEliminaDes del far una abraçada sense dolor.
onatge