De petits petits,
ens comencen
a explicar el
conte de la por...
El del gegant
que es menjava els nens,
-i en cara se’ls menja i menjarà...-,
i el del drac
que amb el seu
foc ho cremava tot,
-i encara ho crema i cremarà...-,
el de la princesa i el príncep,
falòrnies que deia l’avi.
I el de la ventafocs,
que sempre va bé
de crear-ne una
a la ment dels infants.
Massa mal empeltat
de generació en generació...
És lícit espantar
als nou nats?
a
onatge
No, no és lícit! Als nens se'ls ha d'ajudar a vèncer la por, no pas fer-la créixer més!
ResponEliminaPer+o de vegades, sentir por t'ajuda a fugir.
ResponEliminaTens raó, per què els contes són tan cruels? No hi hauria una altra manera de fer veure el be i el mal i l´extensa franja que hi ha entremig d´una altra forma?
ResponEliminaMentre no la sapiguem trobar haurem d´espantar-los , és trist.
La Pilar , però, ha sabut trobar un explicació prou convincent. És per tenir-la en compte també.