Batec i destí...

Un petit relat per donar les gràcies a totes les persones que amb els vostres comentaris i la vostra presència m’heu acompanyat amb mútua companyia. Darrerament no tinc temps ni de comentar les vostres paraules... Però avui us desitjo un bon any, un petó als llavis o al front. Una abraçada.

Aquesta nit quan s’adormin dotze flames i se n’encenguin dotze de noves, tingues-les sempre enceses però no vulguis cremar-les totes alhora...

Tingues sempre un somriure i llàgrimes per quan calgui.

Estima al marge del que digui el calendari, del que et passi a diari, estima sempre.

Al jardí de les il·lusions, tu, també hi ets. Un dia fa sol, altres plou, fa vent. Abraça’t amb la rosada, sempre du vida.

A temps de lluna viu el teu temps interior. Escolta’t, parla amb tu. Gaudeix del silenci i de la bona companyia. Ets vida amb la vida. Ets batec i destí... Sega les males herbes. Als teus sembrats interiors sembra-hi sempre.

Estima i deixat estimar sense prejudicis. El veritable amor es compartir a dos sense la censura del cel ni la hipocresia humana... En la mútua nuesa és on hi ha la pell de la sinceritat, la carícia neta, la profunditat en l’entrega, l’abraçada; mare de tots els calius...

Quan treguis el calendari, el clau a la paret no és testimoni de res, el veritable calendari és el que queda a les teves venes, a la sang del teu cor, a les ninetes de la teva mirada, en els somnis d’ulls oberts, a la teva cambra de persona hi respires l’encens del foc de viure...

Quan traspassis l’any, una abraçada amb els presents, i una flama pels absents...

Brindo amb aigua de lluna. A la copa, la cançó dels teus llavis. A cada estel un poema, viatge pel cel de vida. No deixis per demà el caliu d’avui. No comptis els anys.

aa

VIU-LOS!

onatge