El mall
de la vida
m’ha forjat
i donat tremp
a l’enclusa
de viure.
Avui sóc
com sóc.
Un temps
a foc roent
i altres la
fornal pagada.
A foc de llàgrimes
vas creixent
i amb la felicitat
et vas fent gran.
La soledat
sempre és
llenya pel foc.
Potser només és
en la soledat
que ens coneixem
sense haver
de demostrar res...
onatge
M'agrada la soledat triada...M'agrada triar amb qui compartir-la. Potser perquè no se m'acabin les ganes de creixer amb la felicitat de conèixer i de reconèixer-me.
ResponElimina