Nit sense estrelles
passejarem amb els núvols
serem temps sense
parida d’eternitat...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Un temps que es transforma i que avança .
ResponEliminaUn passeig amb els núvols camí de l'eternitat...Utòpic?
Què bé tornar i que les paraules del far continuen aborronant-me la pell :)
ResponElimina