diumenge, 19 de desembre del 2010

En la frondositat...

















En la frondositat

dels teus llavis,

vaig descobrir l’ocell

del desig.

Mentre bufava

una brisa d’amor,

vaig anar descobrint

el teu cos.

Em vaig entregar a tu,

tot sencer,

de cos i ànima.

No guardàrem

cap secret en cap

profunditat ni cim.

Esdevinguérem una

sola tempesta, mullats

per una pluja d’amor.

Cap llampec no aturà

el nostre respir.

El neguit, marcà

les seves pauses...


onatge


3 comentaris:

  1. M'aturo en el inconegut llampec que no pararà cap respir i cap alè per a que el neguit no pugui marcar les seves passes

    ResponElimina
  2. Quin poema més tendre d'amor, onatge! El descobriment del desig, a poc a poc, d'una manera tan bella...! Espero que mai se n'apagui la flama.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Sí, és preciós!

    No sé perquè no ens podríem treure de sobre que amor i neguit han d'anar junts... el neguit a vegades és una mica pesadet...

    Una abraçada, onatge

    ResponElimina