Galop de vida a la sang
quan sembla que tot s’acaba.
Refugi de velles carícies,
que sempre semblen noves.
Amor del temps,
en la collita de viure.
Carrers que no hi ha passejat mai ningú,
només tenen nom quan hi camino amb tu.
Ara les paraules duen accent d’oblit,
les paraules d’avui no
conjuguen cap verb.
Lluny queden els matins
despertats de rosada,
després de les nits de quart creixent,
de lluna estimada.
A la recambra, una rosa
sense gerro ni aigua.
Una rosa i les seves espines
amb data de
caducitat...
onatge
M'ha semblat una mica trist aquest poema. És cert?
ResponEliminaA mi no sé si trist com diu la Marta, però si nostàlgic, no?
ResponEliminaMarta, Mireia, aquest intent de poema és la sal i el epbre negre... I sí té una mica la cal·ligrafia de nostalgia i accent de tristesa. Potser s'assembla a la vida, entre d'altres coses...
ResponEliminaDes del fa...
onatge
Preciós i melancólic, com els dies que estem tenint. Però sempre ple de la profunditat que et caracteritza. En gaudeixo molt...I aquesta causticitat que se't destil·la ploma avall en treballs com "Tot és de gran profunditat", em fa sentir en comunió amb tu, i que no estem tan sols els què veiem "les coses" per dins.
ResponEliminaUna gran abraçada Carles, i Bones Festes, però gaudides a la manera d'un a mode persoonal i intransferible! Molts petons!!!
Isabel
les meves espines ja tenen data de caducitat
ResponElimina