dimecres, 15 de desembre del 2010

Ja hem pujat al tren del destí...









Tenim un

terra de tardor,

un asfalt de fulles,

tenim una tardor personal,

i volem escollir

l’arbre de les nostres últimes fulles.

Tenim fulles d’il·lusió, de desenganys,

fulles d’amor i de desamors,

tenim fulles de vida, i color,

la pluja no ens mulla les arrels,

però la rosada ens humiteja la vida,

i esdevenim fèrtils a les il·lusions,

a les ganes de viure, tot està en el cor.

Tenim més records que vida per respirar.

Però som rics de desigs i d’il·lusions,

il·lusions que són el motor de vida,

el mar de passions.


Camino per entre les fulles,

cada fulla, un color,

una textura, una vida,

la branca d’un arbre,

algunes trepitjades,

d’altres escombrades pel vent,

algunes fulles conservades.

Tardor de diferents edats,

tardor personal a l’arbre

de la vida de cadascú.

Primaveres cada vegada

amb més flors que no

arrels a l’arbre del desig,

primaveres d’última florida.

Ja hem pujat al tren de destí,

amb data final.

La vida, viatge amb peatge.

Tot és normal,

a la normalitat pròpia.

Tardor de fulla caiguda,

però de sol

als llavis...


onatge

3 comentaris:

  1. Des del dia que ens pareixen que estem escrivint el nostre destí, onatge; tot el que vivim és el nostre destí. M'agradaria arribar a la vellesa, a encarar aquest destí cap al final amb els teus darrers versos: "Tardor de fulla caiguda però de sol als llavis..."
    Una abraçada encara tardorenca.

    ResponElimina
  2. La pujada al tren del destí amb data final, la percebo des de l'inici de la primavera de la vida. La tardor sí que la veig amb totes i cada una de les fulles que esmentes. Les caigudes i trepitjades em produeixen tristesa.

    ResponElimina
  3. Jo en canvi faig una lectura diferent... transmet il·lusió i saba nova.
    Imatges com: Volem escollir l'arbre de les nostres últimes fulles... Esdevenir fèrtils a les il·lusions...i aquest final genial que diu tardor de fulla caiguda però de Sol als llavis, genial!!!!

    ResponElimina