divendres, 17 de desembre de 2010

Paper en blanc...










Paper en blanc,

tinta blava, i paraules a des dir.

el temps no té color, però amb el temps

vivim sentiments, oh no. En el temps, avui no és ahir.

Mans arrugades, acariciades per l’amor.

Un rellotge sense hora, només temps.

Una música, la nostra cançó.

Els acords d’un record. El temps i l’enyor.

Dies de vent amb la bandera hissada.

Sense guerra, una batalla amb bales d’oblit.

El paper ja va deixant de ser blanc.

Pensaments, sentiments, records, enyors,

tot omple un món, fred i buit.

El mal en nom de l’amor, l’amor mai no fa mal,

les persones són les que tallen, i ens deixen ferida.

Jo com un arbre, potser perdré les fulles,

però les meves arrels respiraran fidels

a la meva terra, i a l’amor.

Nit de temps en el temps, i sembla ahir...

Paper blanc com un mar de pensaments.

Adéus petrificats com estàtues de sal.

Oblits que cremen com el foc.

Somriures que són

un eco d’enyor...


onatge

2 comentaris:

  1. Sempre hi haura un paper en blanc per omplir-lo de paraules, i unes mans arrugades que l' amor reconeixerà.

    ResponElimina
  2. "Les meves arrels respiraran fidels a la meva terra..." ben SUGGESTIU!!

    ResponElimina