dijous, 9 de desembre del 2010

A conservar...?







M’assec

a la terrassa

i em trobo

la nit,

s’acosta

la brisa.

La lluna

ens mira.

El mar ha

pausat l’onatge.

El silenci

ens abraça

decidit però

amb delicadesa.

Sento l’aire

com entra i surt

de dintre meu.

Un ocell tronera

torna al niu.

Els arbres reposen

el fullam.

El far em

fa l’ullet.

La brisa

em duu

sal del mar,

no sé si

tinc res

a conservar...

onatge

6 comentaris:

  1. .. i tant que sí: Una magnífica visió nocturna del litoral.

    ResponElimina
  2. Com que no? Tot el que dius!

    Bona nit, onatge!

    ResponElimina
  3. Oitant que sí que hi ha coses a conservar!, tu mateix les descrius amb calma i bellesa...

    ResponElimina
  4. Conserva aquest instant, que tan bellament descrius.

    ResponElimina
  5. Rafel, de vegades tot són visons...

    Carme et faré cas...

    Audrey també guardaré les teves paraules...

    Noves flors, aquest isntant ja el tinc en almívar de flors...


    Des del far una abraçada comunitària.
    onatge

    ResponElimina
  6. No tenir res a conservar ens dóna molta pau, com la que es respira en tot el poema.

    Una abraçada deltaica.
    Imma

    ResponElimina