Potser la claror del cel
sempre ho és impotent.
Ningú no és prou amo per
barrar els camins amb cadenats.
Els fats només són això: Fats...
El paper sempre és poc
per abraçar els batecs de vida.
Potser l’important no
és el color dels ulls,
sinó la profunditat
de la seva mirada...
La mar sempre escolta el nostre cant.
No crec que la poesia ens traeixi mai,
potser són traïdors
disfressats de vers...
onatge
Ui, has parafrasejat un poema que conec molt bé!!! :)
ResponElimina