diumenge, 5 de desembre del 2010

Disfressats de vers...

















Potser la claror del cel

sempre ho és impotent.

Ningú no és prou amo per

barrar els camins amb cadenats.

Els fats només són això: Fats...

El paper sempre és poc

per abraçar els batecs de vida.

Potser l’important no

és el color dels ulls,

sinó la profunditat

de la seva mirada...

La mar sempre escolta el nostre cant.

No crec que la poesia ens traeixi mai,

potser són traïdors

disfressats de vers...


onatge



1 comentari: