Tòpics petrificats a la paret:
rellotge, temps, enyorança,
records, passió i vida.
Nit de juny, brisa fresca,
que no sembla d’estiu.
Camins trepitjats mil vegades,
que segons sol o lluna, semblen nous.
La vida fora de temps,
com el fruit fora del sembrat,
més enllà del marge.
Pedra a pedra la vida va delimitant
un camí, un destí, que no sempre és exacte.
El fruit d’una estrella,
fecunditat de lluna, sembrat honest.
Aigua amb ferro i de la font.
Set de la teva font.
Set després del món.
La clara vall, la falda de les muntanyes,
el riu pacient o desbordant,
la posta de sol a l’escot de la vall.
Arrels en terra fèrtil.
Xemeneies, fum de fer bullir l’olla.
Cels pintats i canviants, pel canvi de llum.
La tímida lluna
del quart creixent, les cuques de fer llum,
quan la nit obscura.
La força de l’amor, la passió de tot l’ésser.
A la carena ombres xineses.
La llum en la mirada.
La veritat entre els llavis.
Paraules de cant d’ocell.
L’amor ho pot tot.
Sempre la llacuna, el mar,
i terra seca, i nosaltres dos.
En el full blanc, el batec del cor,
lletra a lletra, anar-ho
dient tot, sense pressa,
només el silenci,
de tant en tant per reposar.
Per caminar no cal nord,
quan el cor ho dicta tot.
A la vall fosca, la llum de l’amor.
La nit, sense tristor,
només enyor...
onatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada