Esdevinguts de la flama de la vida
sempre serem flama i llum.
Quan siguem més lluny del lluny
algú, encara veurà la nostra llum.
Bufarem els núvols, que corrin,
que ens deixin veure el sol.
Pel camí trobarem pols d’altres pols...
El mar serà l’amic fidel i comú.
Algú potser esborrarà el nostre record,
però aquest sempre tindrà arrels.
Que la sorra no ens embruti els ulls,
però que ens esculpeixi el cos,
i serem terra a la terra.
Una veu, el crit de la paraula,
el silenci truca a la porta,
i l’eco crida
tots els noms...
z
onatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada