dilluns, 20 de desembre del 2010

Tres estones no fan un dia...









De vegades veiem por

on no hi ha foscor.

Però ens hi entestem...

Estrelles del temps,

del passat i del present.

Flors de primavera

i el rosari del mes de maig.

Cal obrir els ulls

i veure endavant

amb una mirada neta.

Sé que hi ha una

mirada sense por.

Cal saber estimar

acceptant la por.

La por d’un no,

o que el cor sigui

un pensionista de per vida.

El destí sempre

duu un nom escrit...

Temps de paraula

en veu baixa,

o el crit a crit obert...

Tot va com l’anell al dit,

però de vegades

no hi ha dit,

i quan hi ha dit

falta l’anell.

Temps per omplir el got buit.

A punta de dia,

la mantellina dels set dolors...

Una espurna de vida que respira.

Res no dura cent anys i un dia.

La pedra dura, s’afebleix

amb la gota d’aigua...

I el camí de vida

es capgira cada dia.

Tres estones no fan un dia.

És temps d’anar a dida...

És temps de respirar

amb valentia...

onatge

3 comentaris:

  1. boníssim, em quedo amb aquests versets:
    "Cal saber estimar

    acceptant la por.

    La por d’un no,

    o que el cor sigui

    un pensionista de per vida"

    ResponElimina
  2. No hi ha altra manera d'estimar que acceptant la por... tens raó!

    ResponElimina
  3. totalment d'acord amb la Carme.

    Una cosa, però, Onatge, de vegades hi ha una estona (o fins i tot una miniestona, que fa MOLT MÉS que un dia!!! No?
    Petons

    ResponElimina