Tres estones no fan un dia...

De vegades veiem por

on no hi ha foscor.

Però ens hi entestem...

Estrelles del temps,

del passat i del present.

Flors de primavera

i el rosari del mes de maig.

Cal obrir els ulls

i veure endavant

amb una mirada neta.

Sé que hi ha una

mirada sense por.

Cal saber estimar

acceptant la por.

La por d’un no,

o que el cor sigui

un pensionista de per vida.

El destí sempre

duu un nom escrit...

Temps de paraula

en veu baixa,

o el crit a crit obert...

Tot va com l’anell al dit,

però de vegades

no hi ha dit,

i quan hi ha dit

falta l’anell.

Temps per omplir el got buit.

A punta de dia,

la mantellina dels set dolors...

Una espurna de vida que respira.

Res no dura cent anys i un dia.

La pedra dura, s’afebleix

amb la gota d’aigua...

I el camí de vida

es capgira cada dia.

Tres estones no fan un dia.

És temps d’anar a dida...

És temps de respirar

amb valentia...

onatge