diumenge, 19 de desembre del 2010

Alegria










Alegria,

sang a les meves venes.

Vida al meu ésser.

Silenci, bressol d’un somriure.

Record, tancament d’ulls.

Lluna i finestra,

amigues meves.

Temps d’amor,

rellotge d’hores.

T’estimo, t’estimo,

buit d’ànima,

quan no estic amb tu.

Cavall de príncep,

espasa d’argent.

La teva veu fa el

trapezi a les meves orelles,

però no puc gronxar-me

en la teva absència.

Alegria,

la meva mà en la teva mà.

Cos,

pluja fecunda.

Amor,

sembrats

per fertilitzar...

z

onatge


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

3 comentaris:

  1. novesflors19 de desembre del 2010, a les 22:12

    Un poema alegre, vitalista... Que dure.

    ResponElimina
  2. La Senyoreta Reykjavík20 de desembre del 2010, a les 0:23

    "però no puc gronxar-me, en la teva absència"

    Gronxant-me estic jo en cada vers.

    ResponElimina
  3. Maijo Ginovart 20 de desembre del 2010, a les 7:51

    Darrerament estàs molt romàntic i alegre. Aquests versos bressolen molt d'amor.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)