dissabte, 11 de desembre del 2010

Tu i jo...

















Un davant

de l’altre,

proximitat,

dues mirades

una sola miopia...

El diàleg en silenci.

Quatre mans

en el buit.

Fred que no abriga.

Bufanda solitària.

Tendresa amb data

de caducitat.

Vent a la copa

dels arbres...

onatge

2 comentaris:

  1. Una mica trist, onatge, em quedaré mirant com el vent belluga la copa dels arbres, potser d'aquest moviment me n'arribarà una nova tendresa.

    ResponElimina
  2. Poema d'hivern... potser a l'espera d'una nova primavera més càlida, qui sap!

    ResponElimina