Un davant
de l’altre,
proximitat,
dues mirades
una sola miopia...
El diàleg en silenci.
Quatre mans
en el buit.
Fred que no abriga.
Bufanda solitària.
Tendresa amb data
de caducitat.
Vent a la copa
dels arbres...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una mica trist, onatge, em quedaré mirant com el vent belluga la copa dels arbres, potser d'aquest moviment me n'arribarà una nova tendresa.
ResponEliminaPoema d'hivern... potser a l'espera d'una nova primavera més càlida, qui sap!
ResponElimina