Si la vida és una almoina...

Som el què som,

i de vegades no podem ser més.

Malgrat que a cops no som res.

Hi ha qui viu el somni d’ulls oberts,

i qui sempre els té tancats.

M’agrada llegir en el mirall dels teus ulls,

caminar amb tu més enllà del pont,

i de la mà, passejar sense preguntar,

abraçar-te per fondre la distància.

L’ermita petita i el sant davant del mar.

Estimar-te, que el llagrimeig

dels teus ulls, no sigui un plor.

I que a la dansa de la vida

hi puguem marcar una pausa curta,

una de llarga, i tres i repico.

Si la vida és una almoina,

no en traurem res de demanar,

potser el que cal és

compartir més.

onatge