A la cambra
dels mots
el poema
hi dorm
tranquil.
El desig
a la tauleta
de nit.
Un despertador
que ja no
desperta.
Pètals d’antigues
roses que mai
no seran velles...
El temps
ha anat fent
una punta
de coixí.
Estimo com
jo sé estimar.
No sóc millor
que ningú.
Forjat a l’enclusa
de la vida,
amb el tremp
a foc nu...
onatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada