diumenge, 26 de desembre del 2010

A la cambra...









A la cambra

dels mots

el poema

hi dorm

tranquil.


El desig

a la tauleta

de nit.

Un despertador

que ja no

desperta.

Pètals d’antigues

roses que mai

no seran velles...

El temps

ha anat fent

una punta

de coixí.

Estimo com

jo sé estimar.

No sóc millor

que ningú.

Forjat a l’enclusa

de la vida,

amb el tremp

a foc nu...


onatge

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada