Nu al vent
sense exhibició,
només la
vida i jo.
Sento la sal
del mar
a la meva pell.
La lluna
escriu el
poema en mi.
Sense traves
sense barreres.
No tinc fred,
sóc vida
amb la vida.
Em sembla
retrobar-me
amb el record
de quan vaig
néixer, que
també vaig
venir nu.
Miro l’horitzó
que el que
s’hi obstina
és com
un morrió.
Els mots
se’m tanquen
amb la rosada
de la nit.
onatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada