Aquesta carta la vaig escriure fa més de vuit anys, suposo que no ha caducat...
Benvolguda filla,
estimada Carla, de vegades et veig i no et veig, però et sento sempre dintre meu. Mai no sabràs la meva passió per tu.
Ets el seny i la rauxa. Ets filla del feudalisme de la Geltrú i del llunatisme de Vilanova. Vas ser la més desitjada, i vas néixer alta i forta com un roure, tens les mans i la força del ferrer de tall, i el cor de santa Maria de la Geltrú. Tens la sana ironia dels catalans, també ets rauxada com el vent del nord. T’agrada tenir sempre una pilota entre les cames, ets culé i futbolera, i estàs enamorada d’un jugador estranger.
Tens la memòria dels elefants.
De vegades quan jugues, sembles un gladiador dels romans, però quan dorms, sembles un àngel.
Estimes la terra, i defenses el teu país.
Ets la sal i el pebre. Ets la meva vida.
Seràs el que tu vulguis ser.
El teu somriure és com el sol de la teva vida.
La teva llengua de vegades sembla una llima. Filla meva, no tinc prou paper per parlar de tot el que sento per tu.
Rep una abraçada única i sincera, del teu pare que t’estima.
onatge
La carta que a tota filla l' agradaria llegir.
ResponEliminaUn consell?,no os deixeu un "t' estimo" mai per després.
Quina carta tan dolça i plena d'amor!
ResponEliminaEt felicito per parlar-li així a la teva filla. Segur que li va agradar molt.
ResponEliminaPreciosa manera de fer-li saber el teu amor; l'ha llegida, ella? Ho dic perquè no seria la primera vegada que una bella carta no arriba mai al seu destí... I sí, com diu Martona, no s'ha de deixar cap "t'estimo" per després.
ResponEliminaEspero que no hagi tingut problemes amb la vaga dels controladors aeris.
Una abraçada!
poc puc dir davant d'una manifestació tan sincera com aquesta!
ResponEliminaEls fills són l'amor més gran que tenim.
ResponEliminaGràcies a totes, debilitat de pare... I sí, la carta li va arribar i la va llegir.
ResponEliminaDes del far fred i gris.
onatge
És tal com la descrius. Podries dibuixar-la amb els ulls tancats.
ResponEliminaUna abraçada.