dimecres, 29 de desembre del 2010

Que l'amor sigui sempre un estel...













Hi ha roses que viuen

a la llum de l’ànima,

a la terra del cor.

Tinc un rellotge que no veu ningú,

però marca hores.

Hi ha un temps per a cada cosa,

i cada cosa al seu temps.

Hi ha paraules que et vesteixen,

i paraules que et deixen nu.

La paraula pot ser sucre o pot ser sal.

A la rosa dels vents,

sempre hi ha el teu aire.

Quants amors a la paperera,

per no tenir paraula.

I aquestes paraules perdudes

per no tenir amor.

El ball dels arbres de fulla verda,

em convida a la festa, la primavera

sempre és una festa.

Els testaments d’amor etern,

van sempre al cel o a l’infern.

L’amor sempre és una lluita,

entre el dimoni i l’àngel.


Que l’amor sigui

sempre un estel...


onatge

5 comentaris:

  1. i que voli lliurement pel cel dels nostres dies i les nostres nits!

    ResponElimina
  2. Ens caldria parlar millor, trobar els mots per a l'amor sense pebre ni sal! Que sigui l'estel!!

    ResponElimina
  3. Un estel que l'il-lumini sempre i que encengui el foc en qui el sentin.

    ResponElimina