Per entre
la boira
pètals de vida,
la rosa no
és mai sencera.
Sentiments orfes
al mur de pedra.
Pel descosit
dels dits
se'n va el desig.
La forquilla
del desengany
sempre té
quatre pues
punxants...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
és el que té viure...
ResponEliminaLa boira es desfà, però, i mostra el paisatge que amaga, ple de matissos.
ResponEliminaDons mitja volta i tornar a començar, sempre hi haurà un demà per els valents.
ResponElimina