Una vegada hi havia...
10.000 tones de
MALA
BAVA
i una colla de
babaus que
s’ho miraven...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Deia Lluis Companys que totes les causes justes tenen els seus defensors en canvi Catalunya només ens té a nosaltres, aixi dons no ho hauriem de deixar tot ens mans dels politics i fer força tots plegats.
ResponEliminaJo si crec en el sentiment de país que sempre ens ha portat a mirar endavant.
Doncs sí, onatge, quina impotència! Ens han fet un regal ben enverinat, aquest Nadal. Sembla que encara estiguem sota el control ferri del gran dictador... És el moment d'apel·lar a la intel·ligència del poble i no deixar-se endur pels rampells de ràbia a sang calenta. I sobretot, encara que costi, no perdre la fe en el futur.
ResponEliminaUna abraçada.
Fa ràbia el que està passant i fa ràbia escoltar els polítics... hem de fer alguna cosa... com diu la Martona i Galionar.
ResponEliminaUna abraçada sedant... :)
Com sempre, ens hem de convertir en resistents. Aquesta gent no ho entén, és el seu problema. Hem d'empènyer els parlamentaris cap a la direcció correcta, els ho hem de fer saber. Resistirem, com sempre.
ResponEliminaes pot dir més alt però no més clar!
ResponEliminauns pocs diuen d'exigir els seus drets amb lleis imposades per fotre la legitimitat de tots!
ResponEliminaja ho deien els avantpassats - de fora vingueren i de casa en tragueren -
- quantes sentències s'hauran de dictar i quanta insubmissió, objecció de consciencia, desobediència civil i boicot a les lleis imposades... per declarar la independència?
Bon Nadal, Onatge. Petonet
ResponElimina