dissabte, 18 de desembre del 2010

Testaments d'ànima...










El sol filtrava núvols,

el mar semblava d’argent.

Una petita brisa em

despullava dels teus records.

Les ninetes es perdien horitzó enllà,

enllà de la terra de silenci.

Tot ha estat com un conte de fades,

una música de flauta,

una alegria de festa major,

un somriure de fira.

el got d’aigua mig ple mig buit.

testaments d’ànima,

herències de cor obert.

Caminar a peu per camins de pedra.

ja no cal plorar,

les il·lusions han fet arrels,

i cerquen l’aigua més endins.

El futur és un full en blanc.

Carrers amb nom de sant.

Fanals a ran de mar, barques a la sorra

amb el seu silenci i la seva ombra.

Enyors de nit i de dia.

Fred al coixí de l’epidermis.

Pregàries a la flama d’una espelma.

estampes d’abans d’ahir, fruit madur

amb la fulla de l’arbre.

Buidor al cistell de la paraula.

Dies només amb

el xiulet del vent...

onatge

1 comentari:

  1. Enyors de nit i de dia... com superar-los? O potser no cal... al final, ens hi fem amics de l'enyor, potser.

    Bona nit, onatge, bon diumenge. Una abraçada.

    ResponElimina