El sol filtrava núvols,
el mar semblava d’argent.
Una petita brisa em
despullava dels teus records.
Les ninetes es perdien horitzó enllà,
enllà de la terra de silenci.
Tot ha estat com un conte de fades,
una música de flauta,
una alegria de festa major,
un somriure de fira.
el got d’aigua mig ple mig buit.
testaments d’ànima,
herències de cor obert.
Caminar a peu per camins de pedra.
ja no cal plorar,
les il·lusions han fet arrels,
i cerquen l’aigua més endins.
El futur és un full en blanc.
Carrers amb nom de sant.
Fanals a ran de mar, barques a la sorra
amb el seu silenci i la seva ombra.
Enyors de nit i de dia.
Fred al coixí de l’epidermis.
Pregàries a la flama d’una espelma.
estampes d’abans d’ahir, fruit madur
amb la fulla de l’arbre.
Buidor al cistell de la paraula.
Dies només amb
el xiulet del vent...
onatge
Enyors de nit i de dia... com superar-los? O potser no cal... al final, ens hi fem amics de l'enyor, potser.
ResponEliminaBona nit, onatge, bon diumenge. Una abraçada.