dissabte, 4 de desembre del 2010

Pel paisatge de la ment...

















Pel paisatge

de la ment

carrers amples i carrers estrets

i carrerons sense nom.

Hores de rellotge imaginari.

Vida en temps d’espera.

Il·lusions sembrades amb peus a terra.

Fruita a la branca de l’arbre.

Nascuts i renascuts.

Caminar a peu per la ment,

sense pressa ni espera.

Un ball de vent,

no quedar-se tancats.

Una de les millors joies,

quan el mar sembla d’argent,

la posta de sol, la lluna plena

i la del quart creixent,

sentir la pluja i l’amor en la tendresa.

ser senzills per ser rics,

rics d’amor, saber viure

i ajudar a conviure,

l’única gran riquesa.

Les flors al cor i el gerro

només per

fer bonic...

onatge



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada