dimecres, 8 de desembre del 2010

Potser avui hi ha núvols...










Cada nit té el

seu caliu i el seu gel.

Potser avui hi ha núvols,

però les estrelles

sempre hi són.

La Lluna sempre

és la fornal que

dóna tremp a la

nostra vida.

El passat, passat està...

No deixis que res ni ningú

fereixi la teva nuesa.

Darrere de cada ombra

hi ha una llum...

Les llàgrimes són

roses cristal·litzades...


onatge

2 comentaris:

  1. Veig que no s'ha quedat el meu missatge. Ho tornaré a intentar.

    Les llàgrimes són roses cristal·litzades... preciosos versos, intentaré no oblidar-los.

    ResponElimina
  2. Sempre en sorgeixen de núvols, onatge, però el vent ja s'encarrega de foragitar-los. I per molt que ens l'amagin, la lluna i els estels sempre hi seran.
    Una abraçada.

    ResponElimina