Cada nit té el
seu caliu i el seu gel.
Potser avui hi ha núvols,
però les estrelles
sempre hi són.
La Lluna sempre
és la fornal que
dóna tremp a la
nostra vida.
El passat, passat està...
No deixis que res ni ningú
fereixi la teva nuesa.
Darrere de cada ombra
hi ha una llum...
Les llàgrimes són
roses cristal·litzades...
onatge
Veig que no s'ha quedat el meu missatge. Ho tornaré a intentar.
ResponEliminaLes llàgrimes són roses cristal·litzades... preciosos versos, intentaré no oblidar-los.
Sempre en sorgeixen de núvols, onatge, però el vent ja s'encarrega de foragitar-los. I per molt que ens l'amagin, la lluna i els estels sempre hi seran.
ResponEliminaUna abraçada.