divendres, 24 de juny del 2011

El futur em planta cara...












El futur em planta cara

sempre tan arrogant.

Sempre li sembla

que va dues passes

per endavant...

Pobre infeliç.

El futur mai

no gaudeix del present...

Ara ve la realitat

que sempre va

de carnaval,

mai no sé quina

cara té ni com

riu ni com plora.

Ella sempre és ella...

Ara el present.

sempre va amb

el front endavant

i el cap ben alt...

onatge

6 comentaris:

  1. La realitat té una cara diferent per a cadascú. Sempre tan ocurrent i al mateix temps tocant de peus a terra.
    Una abraçada de present.

    ResponElimina
  2. Quan perdem el present pensant amb el futur... malament! Com diu maijo la realitat cadascú la pinta del color que vol. Això sí hem d'anar sempre endavant i amb el cap ben alt! Salut i carpe diem onatge!

    ResponElimina
  3. El futur ens planta cara perquè no el coneixem i el desconegut, sempre ens sembla superior...

    Ara, gaudim del present, de la realitat, que és el que tenim a l'abast de la mà, i ens permet triar que volem fer.

    El furtur, ja arribarà i potser ens adonarem que anava de sobrat i no era el que nosaltres
    n'esperàvem...

    Que al far tinguis un present satisfactori i el futur que t'hagis imagina't.

    M. Roser

    ResponElimina
  4. Maijo ho has sintetitzat més bé que jo...

    Des del far una abraçada d'ara...
    onatge

    ResponElimina
  5. Alba, no sóc dels que pensen en el futur. El futur és ara. Demà sempre és un temps massa tard...

    Des del far una abraçada d'ara.
    onatge

    ResponElimina
  6. M. Roser ho defineixes molt bé. L'important és ara i aquí...

    Des del far una abraçada d'ara.
    onatge

    ResponElimina