divendres, 15 d’abril del 2011

S'adormen els mots...












S’adormen els mots

a la meva ànima,

però el poema

sempre té insomni...

Em desperto

dins del mar

amb les teves onades.

El vers ens acaricia el cos,

i la metàfora ens endinsa

en la profunditat més profunda.

Cada paraula té

les seves síl·labes

que es gronxen

als teus llavis...

onatge

4 comentaris:

  1. Les mans del vers són les que en saben més de carícies, i coneien el lloc exacte on seran més ben rebudes.
    Una abraçada nocturna.

    ResponElimina
  2. Aquesta necessitat que ténen els poemes de sortir i sortir sempre, sigui l'hora que sigui... conec la sensació. Ténen vida pròpia i ens condicionen.

    ResponElimina
  3. I l'esguard et mira, ben endins del vers.

    ResponElimina
  4. Galionar és ben bé com tu dius...
    Joan els poemes són com vida de qui els escriu que surt enfora...
    Jordi de vegades la mirada del vers és capriciosa...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina