dimarts, 2 de novembre del 2010

Petits relats...


Aquests mini relats els ha escrit la filla, Ona


" Per si no fos prou que els llençols facin olor de tu, has deixat tot allò imprescindible per al matí d'una vida: un cafè carregat, uns versos d'Estellés i la música en marxa. Que què m'agrada de tu? La pregunta era inversa: com no estimar-te?"


* * * * * * * * * *


M'agrada el foc. Fins i tot, quan escalfa i gairebé crema. Això em passa quan et miro i no et dic res i ho penso. Llavors em cremo jo, em crema tot allò que voldria fer i penso. Només ho penso, i és divertit imaginar-te una cara plena de foc.


Aleshores apareixes per casualitat, i et saludo amb un somriure innocent i continuo caminant. Jo sé el que és un incendi, ho veus?


Algun cop ha estat al revés, jo volia seguir caminant i no m'has deixat temps de pensar. I llavors, tots dos som foc. Abans que ens féssim cendra, vaig adonar-me que em cremaves als dits i t'havia d'apagar.


Així com un pèndol: sabent que teníem una espurna dins era fàcil anar cremant.

No et sabria dir quin foc m'atreia més però en tot cas, m'agrada el foc...


ona

19 comentaris:

  1. Benvolguda ona, m'agrada que t'agradi el foc... i més que el foc la seva flama. M'està mal dir-ho jo, que sóc el teu pare, però saps sembrar el sentiments en paraules...

    Des del far una abraçada i tres petons.
    onatge

    ResponElimina
  2. Em recorda a algú...Vols un mocador, Onatge?

    ResponElimina
  3. Hola Pilar, no vindria malament... Gràcies.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  4. Una meravella... sí que sembra sentiments, sí... Pilar, un mocador? crec que haurem de passar la baieta i tot! :)

    Bona nit a tots

    ResponElimina
  5. De tal far tal filla....quants anys té? escriu molt bé orgull de pare ja la pots lluir ja que pots fer-ho i amb raó! felicitats!

    ResponElimina
  6. De les guspires de la foguera
    ha nascut una nova flama,
    amb l’empenta i la força que
    el fogalleig del naixement li
    ha atorgat per herència.

    Felicitats, Ona ! Des de la flama de Sinera,

    ResponElimina
  7. I tant que sap transmetre els sentiments en paraules. Aquesta apassionada pel foc promet!

    ResponElimina
  8. Hola Carme, gràcies en nom seu. Des de que era petita 6 o 7 anys ja es feia moltes preguntes, recordo un dia que em va preguntar: papa quin sentit té la vida? Naixem, vivim, ens reproduim i morim... Ho recordo com si fos ara perquè em va sobtar molt per la seva edat.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  9. Hola Elfreelang, té 21 anys. Gràcies per les teves paraules.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  10. Hola Maria Consol gràcies pel teu foc de flama profunda, que renova i no crema...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  11. Hola myself, gràcies per llegir-la amb bons ulls...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  12. Ben cert en el vostre cas que els testos s'assemblen a les olles! No només per la sensibilitat i la capacitat d'escriure, sinó per l'afició al cafè, sembla.
    Felicitats, pots presumir de filla amb motius.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Has fet una bona feina xicot, molt bonics i plens de sentiments, jo encara estic a mig cami amb el meu ( 12 anys ).

    Felicitats!!!

    ResponElimina
  14. Fantàstic! Digues-li, a l'Ona, que no deixi d'escriure. Digues-li també que el seu foc encara és un foc novell, i que ha de cremar per molt temps.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  15. Quina meravella! M'encanta la frescor amb què escriu la teua filla.

    ResponElimina
  16. doncs la teva filla Ona escriu meravellosament! són preciosos!!!!

    moltes felicitats!!!!

    ResponElimina
  17. Quina meravella, de veritat, jo també et donaré un mocador, si vols, també fa olor de lligams únics! Un petonàs!

    ResponElimina
  18. L'Ona, sembla amb el mateix estil que el pare...amb detalls d'experiència. Boniques les poesies de la familia....!!!
    Feliç setmana !!

    ResponElimina
  19. Benvolgudes Galionar, Martona, maijo, noves flors, rits, zel i Elvira, gràcies per les vostres paraules i companyia, la ona us ho agraeix, és feliç d'haver nascut dona i ser tres voltes rebel...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina