diumenge, 21 de novembre de 2010

Algun dia el teu nom!


Algun dia el teu nom

formarà part de les parets,

seràs la besada del vent,

seràs i faràs l’amor

en els cors de la bona gent.

Caminar amb tu

serà quasi segur.

I tots els que et neguen,

després diran que eren amics teus...

Et disfressen amb mil banderes

però tu sempre seràs tu.

És ric i senzill qui viu

i sembra la teva flor.

La teva sensibilitat té al·lèrgia

a les armes, a les cadenes,

als impostors i dictadors.


La teva riquesa és que no tens preu.

Els qui tot ho compren

et voldrien a favor seu.

Potser ets massa senzilla,

massa neta, massa sentit comú,

perquè ningú no et pugui entendre.

Els uns et busquen

i els altres et persegueixen.

Però tu sempre ets i seràs...

Cada flor serà un clam teu

cada empresonat també.

Cap assassinat en nom teu.


LLIBERTAT!


onatge

6 comentaris:

  1. un gran i bell homenatge, valent i cert!

    ResponSuprimeix
  2. Com va dir el dramaturg Franz Grillparzer,
    "Les cadenes de l'esclavitud solament lliguen les mans,és la ment el que fa a l'home lliure o esclau".

    I jo sempre he pensat que l'autentica llibertat comença per sentir-se a l'interior d'un mateix.

    ResponSuprimeix
  3. La llibertat és una donzella que es mig ofega en un naufragi permanent. I també és una paraula assetjada, perquè bona part dels qui la invoquen no pretenen sinó violar-la.

    ResponSuprimeix
  4. NO hi ha paraula més maltractada,
    més manipulada, més mal utilitzada que aquesta.

    Ara, ella deu somriure en veure's ben entesa en un poema.

    ResponSuprimeix
  5. Donem-li un vot de confiança a la vida, onatge, perquè aquesta paraula pugui realment ser la nostra senyera algun dia.
    Una abraçada en un diumenge rúfol.

    ResponSuprimeix
  6. quin enamorament tan preciós! Gràcies per compartir totes aquestes emocions.

    Una abraçada brillant

    ResponSuprimeix