diumenge, 28 de novembre de 2010

Per nits sense lluna...









Caminarem

sempre per nits sense lluna,

només l’estel de la teva mirada.

Hem anat més enllà de la unió.

Hem dansat damunt de les flames

amb la voluntat de ser, hem estat el foc.

Les nits han estat

el sol del dia.

onatge




2 comentaris:

  1. I en les nit on no hi hagi lluna sortira el sol per escalfar-nos i fer-nos eterns, oberts en cos i anima per cremar-nos junts.
    ( Es una forma diferent d' acabar el teu maravellos poema).

    ResponSuprimeix
  2. Malgrat que a mí m'agrada la lluna plena, el teu poema justifica amb escreix la manca d'aquesta llum. Molt bonic.

    ResponSuprimeix