dilluns, 1 de novembre de 2010

Encendré espelmes...


Encendré espelmes d’argent,

que no s’endugui les flames el vent.

Que el mar sigui camí d’apropament,

t’esperaré a les roques, el port del món.

Veuràs la paraula com un estel al vent,

només tu, en reconeixeràs l’accent.


Hauré passat tempestes i pluges,

és el tribut de viure amb el temps.

Naixem de la foscor,

i és quan morim que hi veiem clar.


La teva paraula com un pom de flors,

en gerro amb aigua de lluna.

Una vida de tots colors.

M’he fet amic d’una gavina,

ara volem més enllà del far.

Les nits tenen l’esperit d’un

dia de sol, és temps de forjar.

Paraules solitàries a la recerca del mot.

Una tassa de cafè, a la taula del mar.

Amb els peus a la sorra

dansaré l’espera de dia i nit.

Fins que l’abraçada

ens dugui a bon port...


onatge

6 comentaris:

  1. Encendré espelmes d’argent...


    És un bon títol per un dia com avui, encara que el poema navegui cap un altre port.

    Potser aquestes espelmes d’argent il•luminaran el nostre rumb cap a la claror de l’enteniment.

    Una abraçada, amb flaire de panellets i castanyes.

    ResponSuprimeix
  2. Jo m'hi afegiré també i posaré e spelme s d'argent.

    I faré un ram de flors amb les paraules, si me'n surto.

    Una abraçada, des de la curta tarda de Tots Sants.

    ResponSuprimeix
  3. Hola Maria Consol, que la bona flama ens il·lumini sempre.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Hola Carme, tu te'n surts sempre amb flors i paraules.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Quin romanticisme més bell! Les teves imatges em deixen enlluernada.

    Una abraçada de vent

    ResponSuprimeix
  6. Hola Mònica gràcies pels teus "Sospirs de llum...". Gràcies per ser-hi.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix