dimarts, 23 de novembre de 2010

S'ha petrificat sang a les venes...









S’ha petrificat la

sang a les venes.

Els llavis s’han fet

un riu sense pluja.

El poema és com

una barca sense timó.

A la sorra ja no hi ha petxines

ni obertes ni tancades,

només la sorra deserta de tot.

El mar bressol d’onatge,

sal de llavis humits...

I el far que talla el cel sense nord.

El neguit corcat d’estar sense tu.

El fred de la soledat,

només un alè de solitud.

Sol sense la cançó

mainadera del teu pit.

Les il·lusions fràgils i sense dida.

Els dies no estan al calendari,

cada dia viu o mor

dins de nosaltres.

Danso i ballo amb

música de paraules

però amb mala cal·ligrafia

i sense accent.

Tinc la paternitat

del propi desert interior.

Ara plou i atanso la mà

per trobar les gotes de pluja...


onatge



4 comentaris:

  1. Uuuf, déu-n'hi do la depre que devies dur el dia que vas escriue aquest poema, oi? Espero que des d'aleshores hagi plogut abundantment i que t'hagis impregnat de la seva aigua per tornar a reviure.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  2. Potser portes a dintre la solitud però no crec que el teu interior siga un desert. Ho demostres dia a dia amb el que escrius.

    ResponSuprimeix
  3. les gotes de pluja sempre asserenen l'esperit. Després de tota tempesta arriba la calma plena.

    ResponSuprimeix
  4. Poema tristoi com els dies foscos de tardor....perquè la bellesa a voltes es dona la mà amb la tristesa?

    ResponSuprimeix