diumenge, 21 de novembre de 2010

Teixim amor.












Del pany de l’amor

fa temps que n’he

perdut al clau.


No vull trucar a cap porta,

m’estimo més somiar.

Després d’anys

avui en tu he trobat

la meva clau per estimar

i obrir la porta de l’amor.


Per un estrany ofici

sense obrers

hem anat teixint

carícies d’amor.


Teixim els nostres cossos

l’un dins de l’altre.

Si de la seda que engendrem

se’n fa fil, serà un fil de vida.


Teixim els pas

de la nostra existència

mentre ens estimem.

No farem cap llençol

que ens tapi el cos

si ens mirem amb ulls d’amor.


No dormis la nit

si el desig pateix insomni.

Cap rellotge no desperta amor.

Jo t’estimo sense hora.

L’amor és amo del temps.

Cap hora no compta

minuts d’amor.

Avui tu i jo

teixim amor.


onatge

6 comentaris:

  1. Teixir, sense que s'escapi cap punt, imitant les aranyes, que tot ho atrapen en la seda dels seus teixits.

    ResponSuprimeix
  2. Onatge,

    Quin teixit més amorós el que sortirà de les teves mans i del teu cor!

    Enhorabona per les teves composicions. Petonets.

    ResponSuprimeix
  3. Una declaració plena de sensualitat!

    ResponSuprimeix