dimarts, 9 de novembre de 2010

Una orgia entre paraules i mots...


Una orgia

entre paraules i mots...

I que en neixi el lliure pensament.

Que mot i paraula i paraula i mot

es fonguin i es forgin

en la passió de la llibertat...

Detesteu els pensaments

uniformats i lluitem perquè

no siguin sembrats

a les ments dels infants indefensos

i nets de tota maldat.

No vull la definició

química de l’aigua,

deixeu que begui i em mulli

els llavis i el cos amb aigua,

només jo puc saber


què sentiré...


onatge

10 comentaris:

  1. La definició química de l'aigua realment no et traurà la set i no et farà senti com et mulles...

    Una orgia de mots i de paraules, per embastar i lligar i crear idees és una cosa genial. Sobretot si és en conversa, més que no pas en monòleg. Llàstima que hi ha poques ocasions de practicar-la.

    ResponSuprimeix
  2. Bonica l'idea de protegir les ments d'infants.
    I le percepció de les propies emocions a la metàfora de l'aigua....

    ResponSuprimeix
  3. Hola Carme, és com tu dius, hi ha poques ocasions per practicar... i fer-ho d'una manera honesta i en confiança mútua...

    Des del far amb diàleg.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Hola Elvira, sempre he pensat i penso que no hi ha res més sa que un infant quan neix, però de seguida l'intoxiquem...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. M'apunto a aquesta orgia de sentiments, de mots i de paraules, de guiar-nos no pas pels credos sinó pel que de debò podem sentir sense intermediaris. I aprenem a pensar d'una vegada per nosaltres mateixos!
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  6. I sentint la nostra ànima ens guiarà per aquest viatge meravellós que és la vida!

    Quins poemes tan bonics, Onatge!

    ResponSuprimeix
  7. Som camps verges quan naixem, que comencen a cultivar al poc de viure. M'obligo a pensar que és un acte d'amor. Ja m'encarrego jo de deixar-los en guaret de tant en tant, per tal de sembrar-hi els meus "jo".

    ResponSuprimeix
  8. Hola Galionar, pel que a la vida personal i rpofunda, "els intermediaris" sempre ens són negatius...

    Des del far amb sol i vent, però una mar viva.
    onatge

    ResponSuprimeix
  9. Hola Mònica, és veritat només nosaltres mateixos ens podem guiar, si vols amb l'ajut de la lluna i del sol... Gràcies pels elogis, però només embasto paraules amb fil de sentiments...

    Des del far amb una mar que acompanya.
    onatge

    ResponSuprimeix
  10. Hola Pilar, m'agrada tot el que dius, i també penso com tu; tothom hauria de tenir un "guaret" per regenerar plantar i reposar...

    Des del far una abraçada sense guaret...
    onatge

    ResponSuprimeix