dilluns, 8 de novembre de 2010

Una companyia capriciosa...


De vegades és bo

estendre els sentiments

a sol i aire amb agulles

d’estendre roba.

Els uns s’assecaran

una mica de la humitat

natural que tenen.

Altres s’airejaran.

Alguns emprendran el vol cansats

d’estar presoners

i d’empresonar-nos.

Els meus pensaments sóc jo,

i jo sóc els meus pensaments.

Hi ha pensaments que

creixent com el bon fruit,

i altres són el càncer de la ment.

I la ment és el coixí de somnis

amb els ulls oberts.

La ment és presó o alliberament.

Ai els pensaments,

culpables o innocents.

Cal vigilar al llaurador i sembrador

de la ment, som nosaltres

qui gaudirem

o patirem del seu fruit.

Avui és un bon dia per fer bugada,

assecar i airejar.

Qui no té acció de pensar,

no té pensaments.

Qui no té pensament. Potser tenen

un desert a la terra dels pensaments.

M’agrada tenir pensaments.

És veritat que cal vigilar,

la ment és molt capriciosa.

I de vegades ment i pensament

és una companyia


capriciosa...


onatge

6 comentaris:

  1. li en diuen el mico boig... perquè mai para, sempre en vol més i no te aturador i no hi ha metadona que substitueixi els pensaments...

    salut i a gaudir.

    ResponSuprimeix
  2. i tant capritxosa que és la ment! un filosopoema onatge!

    ResponSuprimeix
  3. Bona idea aquesta de estendre els pensaments, airejar-los i si cal treure les agulles d’aquells que ens turmenten i deixar-los volar ben lluny. Que difícil és dominar la ment!
    Encara que,què fantàstic és de vegades deixar-te anar i gaudir dels més plaents.

    Una abraçada onatge

    ResponSuprimeix
  4. Després de llegir el poema, res millor que quedar-me pensant en els pensaments amb el meu pensament, a través dels pensaments que tu has pensat i que tan amablement ens has deixat, em penso.
    Ben tornat al bloc, onatge! Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  5. Hola Joan, Elfreelang, Montserrat i Galionar, quan vaig escriure el poema la veritat és que no sé en que pensava o què tenia al pensament, el que i puc dir es que subscribeixo tot el que hi diu, ment i pensament no sempre fan el camí que haurien de fer...

    Des del far una abraçada de pensament...
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Hi ha moments destinats a rebre determinats pensaments que et fan pensar més del compte. Els deixo entrar y que s'escampin per on vulguin fins que marxen i em sento feliç de dir-los adéu.

    ResponSuprimeix