dimecres, 10 de novembre de 2010

Dos.


Dos,

és un més un, més

la voluntat de ser-ho.

Dos,

de vegades no

és més que un.

Ni menys que tres.

Dos,

pot ser una suma,

un acompanyament,

o un esborrar-ne un.

En el meu ideal,

dos, és

una més un, seria dos a...

Dos,

és sortir d’un mateix.

També pot ser dos...

També pot ser companyia

o solitud.

Dos,

de vegades és

anar més enllà,

i altres és repressió,

o immobilitat.

Dia i nit és dos,

però si quasi no es troben,

només passen de costat.

Mar i roca, dos...

Odi i enveja, ja és infern.

Llavis en són dos,

de vegades en sumen quatre

en la mateixa fusió...

Temps i temps en són dos?

Paciència, és un do.

Dos,

penseu-hi...

El gat i el gos

també en són dos.

El pa i la gana.

I només és dos

si no arriba a tres.

Pa i aigua no són dos,

és un menú d’humanitat.

El qui toca el dos

és ell i la seva fugida.

Dos,

però ja té tres lletres...

El cel i la terra no són dos

ja hi ha un divorci pel mig.

Rosa i espines són dos i dos...

Guerra i pau no són dos.

Difunt i mort no són dos,

sempre hi ha un amor fatal.

Un peu i un peu són dos,

l’horitzó és destí?

La voluntat d’unitat és camí.

vida i ombra, dos.

Sal i pebre, dos.

Dues hores un rellotge.

Dos

temps una sola hora.

Dos

rems una sola barca.

al pany dos tombs de clau.

Dos

blanc i negre.

Dos

també són els que no sumen

mai, de vegades tampoc

resten ni divideixen.

forca i forca, dos dimonis.

Por i por, temor.

Cafè i marro, dos.

Mel i mató, dos.

Mirada, dos ulls.

Plors, sempre més d’un,

més de dos.

Els errors de vegades

també sumen més de dos.

Els innocents són molts,

els morts també.

Diners,

sempre acaben

corrompen a més de dos.

Tu i jo, dos,

dos móns.

Gossos, més de dos,

la mateixa mossegada.

Llibres, sempre més de dos,

afortunadament.

Vida,

una sola vida.

Vida,

mai no suma dos,

tot és

acompanyament.


onatge

10 comentaris:

  1. Dos és més que un, però mai es pot deixar de ser un per ser només dos.
    Dos petons! que sempre són millor que un.
    Una abraçada, onatge!

    ResponSuprimeix
  2. Fanal Blau té tota la raó del món! Dos, sempre millor que un. A mi me'n donaven dos!!
    Dos abraçades.

    ResponSuprimeix
  3. Diuen que no hi ha dos sense tres,
    encara que un toqui el dos.
    Doncs, potser, és mel i mató,
    o,de vegades, és fel i amargor.

    ResponSuprimeix
  4. Tan sols per un petit detall, pot canviar-nos la vida.
    - Dos en un !! Que fantàstic!!!
    - Dos i un !! Multitud !!!

    ResponSuprimeix
  5. Dos, es tracta sempre de sumar, el restar ho portans els anys i el que ens deixem pel cami.

    ResponSuprimeix
  6. Hola fanal blau, tens tota la raó... De vegades el primer petó és il·lusió i el segon és camí...

    Des del far dues abraçades.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. Hola Olguen, a mi de petit també me'n donaven dos, però em sembla recordar que tenien repetició...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  8. Hola Maria Consol molt bo el teu dos...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  9. Hola Elvira, e´s veritat de vegades a la vida tot ens ve o se'ns en va..., per un petit detall...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  10. Hoal Martona, de vegades Dos sumen, resten, divideixen, s'ignoren..., però com tu dius, quan sumen dos, carai!

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix