dimarts, 9 de novembre de 2010

On hi ha els teus sembrats...















El teu alè és la meva brisa.

La felicitat va a peu,

a poc a poc.

Va amb, va amb tu,

cal saber que la tenim,

que respira, que viu.

No podem ser records

a la seva tendresa,

al seu somriure,

al seu plorar.


En el silenci quan dorms,

t’acarono, et tapo,

et sento, et respiro.

La felicitat cal llaurar-la,

cal sembrar-la, vol poca cosa,

però el seu fruit és molt gran.

Però pensa que tot va amb tu.

D’acord, cal pluja, cal sol,

també la lluna, però

no estàs mai sol/a.

De vegades vas molt enllà,

i has de venir cap a tu,

endins de tu, en la teva profunditat,

allà hi ha els teus sembrats,

el fruit de la

teva felicitat . . .


onatge

14 comentaris:

  1. oooooOh! Una imatge de Frida Kalho que acompanya a un bell poema. El teu.

    M'agrada tot...

    La felicitat cal llaurar-la,

    cal sembrar-la, vol poca cosa,

    però el seu fruit és molt gran.

    Però pensa que tot va amb tu.


    Com va patir aquesta dona...
    T'has llegit la seva biografía? Si no ho has fet, te la recomano!

    ResponSuprimeix
  2. Hola Mortadel•la, gràcies per la companyia. Sí, la biografia de la Kalho l'he llegida, i altres llibres que parlen d'ella i la seva obra. Sembla que a la seva vida li van tocar uns quans malparits... És una dona que admiro, no he posat la seva fotografia pas per casualitat. I pel que fa al poema, mira va sortir així...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Gràcies per recordar-me que les coses bones van a poc a poc, ara mateix és un concepte que no m'entra al cervell, es veu. Estic posseida per la impaciència.

    ResponSuprimeix
  4. Doncs sí sembrant, sembrant... és una bona manera de funcionar. Si sempre sembrem, alguna cosa o altra recollirem.

    ResponSuprimeix
  5. La felicitat ets tu mateix però jo no em perdria mai l'oportunitat de gaudir uns versos reals com aquests:

    En el silenci quan dorms,
    t’acarono, et tapo,
    et sento, et respiro.

    ResponSuprimeix
  6. La felicitat cal sentir-la. Si no, no existeix.

    ResponSuprimeix
  7. Si no la lleuem nosaltres, ningú en la regalarà, així com així. Haurem de posar l'adob que car i trobar-la en les coses més xicotetes i insignificants que la vida ens regala. Buscar-la fora seria una errada molt gran.
    Per la felicitat compartida, si perimer no la sentim, no la podem regalar!!!

    ResponSuprimeix
  8. I aquesta felicitat interna.. tampoc cal que ens la deixem prendre per ningú, ni encara que aquest ningú valgui la pena....de segur que llvors deixa de valer-ho !!!
    Gent especial....Frida !!

    ResponSuprimeix
  9. Hola S.N., recorda allò qeu deien els avis, fruit de la saviesa i el sentit comú, ara tant mancats que n'estem: a poc a poc i bona lletra, tranquil·litat i bons aliments, de mica en mcia s'omple la pica... De vegades vivim tan de pressa que no sabem quin gust té respirar, ni una abraçada, una pausa, un silenci, una carícia...

    Des del far una abraçada sense pressa.
    onatge

    ResponSuprimeix
  10. Hola Carme, ara sembla que tothom vulgui segar sense sembrar, recollir fruits sense fer res...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  11. Hola Pilar, completament d'acord. En alguna banda tinc escrit: Sóc feliç, no ho diguis a ningú, em prendrien per boig...

    Des del far amb felicitat.
    onatge

    ResponSuprimeix
  12. Hola Joana, com tu molt bé dius: "seria una errada molt gran buscar-la fora", i tanta gent que la busca fora i són sords i cecs al seu interior, i no escolten l'eco del seu silenci que els parla amb el cor obert...

    Des del far una mar de felicitat -potser és massa...-
    onatge

    ResponSuprimeix
  13. Hola Elvira, tens tota la raó, la felicitat qeu tenim i vivim, no la podem perdre ni deixar que ens l'ha prengui ningú. Ningú no té aquest dret...

    Des del far felicitat.
    onatge

    ResponSuprimeix
  14. m'agradaria que algu ho hagues escrit pensant en mi...aixo seria la meva felicitat...el somni es ja l'únic que em queda, ella/jo tanta semblança...
    m'ha entristit, m'ha fet saltar llàgrimes

    ResponSuprimeix