![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQf0JMnT5nUe_lWimZkTSaUzEi7bA1skhBN0dl9TRVMwlsZyo90ZhmblFxFWUK4KNeDY7dLAO4MuQVKryB0ERlxHQ5E9361-buh87aotn7f4qbOKndNURa6wYlglErG7ffNPS4UwjlaNk/s320/aigua+7.jpg)
No passegis per la vida, ni molt
de pressa ni massa a poc a poc.
No cerquis dreceres per guanyar temps,
mai no en tindràs prou.
Asseu-te al banc de la vida
i deixat amarar,
respira i viu...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Respira, viu, i somia...
ResponEliminaNo deixis mai de somiar
i somriu, la vida és una caricia,
deixat amarar,
deixa que la caricia,
t'acaroni l'ànima.