diumenge, 14 de novembre del 2010

Forjarem tendresa...


Amb pètals <*>

de passió

m’obriré

en flor...


Esdevindrem

temps sense temps,

serem tu i jo.


Resseguirem

camins coneguts

però amb passió

renovada.


Ens tremparem

a la fornal

del desig

i forjarem tendresa...


onatge

4 comentaris:

  1. La passió i la tendresa són una combinació definitiva... la més desitjada.

    Aquest poema és un bon projecte. No, bo no, potser el millor que li poden oferir a una dona.

    Bona nit, onatge.

    ResponElimina
  2. Ah, qui pogués esdevindre temps sense temps...

    ResponElimina
  3. Hola Carme, de vegades aquestes combinacions profundes són les més difícils... I a un home no...?

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  4. Hola noves flors, sí, em va sortir així, "Temps sense temps", no sé si volent dir, ho som TOT.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina