dissabte, 30 d’octubre del 2010

Gràcies.


Quan el gran fred

et penetra sense

que li obris la porta,

deixa’l passar,

també és vida.

Però no t’oblidis

de viure i no

et deixis lligar

per cap creu...

Que ningú no

et robi el teu

silenci, en ell

hi ha la teva veu,

ell és la joia

del teu ser...

No et facis

massa preguntes,

tot és més senzill

del que ens preguntem.

Del darrer foc

sempre en som

una flama...


No cerquis la

felicitat enfora;

tot està dintre teu.

La lluna regeix

les teves marees

de dona, ves

al seu onatge.

Et desitjo que

la rutina social

no et faci mai

bon profit...

Per la vida

no hi caminis

ni massa de pressa

ni massa a

poc a poc,

camina al teu aire.

Segurament

que pensaràs

que estic foll,

i a mi què.

He tingut ganes

de collir quatre

mots i unes paraules.

L’accent és net,

com a molt

hi ha alguna

metàfora...


En el fons

del fons

què som

sinó això.

Intenta compartir

el viure sense

que això sigui

esclavatge o presidi.

Als sentiments

dóna’ls sal

quan t’ho demanin,

i caliu quan calgui.

Tu que tens ulls

per veure la vida,

no et deixis

enredar per cap

fals profeta.

Quan et vinguin

llàgrimes sembra

llàgrimes, elles

fertilitzaran la

terra de l’ànima.

Però no t’oblidis

de sembrar també

la flor del teu somriure.


El temps és una dalla

que va segant

el nostre camp

de vida, no

ajornis el viure.

Estimar no té

sinònim, morir,

tampoc.

En tota tempesta

sempre hi ha

un far que et

guia a bon port.

A la revetlla

dels sentits,

balla i salta i dansa,

respira les flors

de dia i els

cactus de nit.

Et desitjo

que la brisa

no sigui

mai oratge,

i si és..., ferma

bé portes i finestres.


Sempre és millor

anar contra corrent

que no deixar-se

endur pel corrent.

Si camines

descalça per la sorra

veuràs la teva petjada.

Trobaràs petxines

buides, testaments

d’amor, promeses,

penyora de lluna

entre la roca bruna.

A la barca

la xarxa plena

de poemes nascuts

d’il·lusió i passió.

“A lo poble” hi

tens les teves arrels.

Totes les llengües

d’enveja, com si

fossin castanyes

posa-les al foc

i remena lentament...


Tens la força

de ser dona-persona.

Tens les arrels

indòmites

només la llibertat

de viure calma

el teu crit,

i si estimes

ets bressol de

passió i desig.

Trobaràs el teu

company per fer

el camí, llavors

serà igual on

estigui escrit

el destí, viuràs

l’ara i aquí.


Ara ja deus

haver vist

que la meva

relació amb

les paraules

és una follia

sense avís.

Et desitjo

un bon bagatge

i vida, i que

siguis feliç

no t’ho puc

donar per escrit,

vas i aniràs

fen el teu camí

i quan trobis

una cruïlla,

hauràs de


decidir...


onatge

18 comentaris:

  1. Saps què? No tinc paraules... has dit més del que hom pot païr en una poqueta estona...

    ResponElimina
  2. M'ha encantat. M'ha emocionat i m'ha fet pensar molt!!! Gràcies!!!

    ResponElimina
  3. Hola zel, gràcies per la teva companyia.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  4. Hola Criticartt, gràcies també per ser-hi. De fet aqeust peoma el vaig escriure per donar les gràcies a una persona.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  5. Parle sempre desde dins, marcant camins que val la pena resseguir. Qualsevol decissió deu ser bona, si es fa en llibertat. Més encara, si algú t'ha dit, sense dir.
    Que no se t'apagui mai la llum, Onatge.

    ResponElimina
  6. És preciós el que dius i a tenir sempre present. Viure és tot això!
    Petons, onatge!

    ResponElimina
  7. segur que l'estimaves... segur que sents estima, amb aquestes paraules s'ha de sentir confortada, com tu al dir-les perquè són sentides

    arriba!

    salut i bona vigília de tots sants
    Joan

    ResponElimina
  8. Sempre arriva el moment on el sol s'ha acosta deixan-se acariciar per les nostres mans

    I sempre hi ha una primera vegada on ho fa sense cremar, apoderant-se de la nostra pell
    i mostrant-nos vençuts i entregats des d'on sorgeixen els seus llamps.

    Es llavors quan algú obra la porta i ningú mes la torna a tancar.

    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Quins bons consells, segur que és algú molt important perquè són realment molt savis. La vida et porta de tot i també el fred és vida. I moltes cruïlles per decidir... ja veig que el far sempre està a punt!

    ResponElimina
  10. Hola Pilar, al costat de la teva Encesa de LLUM espero que el far sempre en tingui un reflex...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  11. Hola Rita, gràcies per ser-hi, viure també és això.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  12. Hola Joan, l'estimava i l'aprecio, i com tu dius les paraules són sentides, tot el que escric em neix des de dins, no podria fingir...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  13. Hola Martona, has desgranat la meva metàfora magistralment.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  14. Hola Cèlia, gràcies per compartir la flama d'aquest far...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  15. No recorde ara bé quina celebritat va dir això de que la felicitat cal buscar-la ben endins, que si no la tens tu, mai no la trobaràs fora com molt bé esmentes en una pert del teu poema.

    ResponElimina
  16. Hola Joana, tu aj saps que malauradament hi ha molt gent que busca la felicitat enfora..., via un cotxe nou, un viatge, una joia... I no són capaços o són covards de cercar en el seu fons, en la persona, que segur que n'hi ha...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  17. Benvolgut Onatge, m'agraden les teves paraules, m'agrada quan me les dediques a mi, des del teu far arriben brillants a la meva colina. M'agrada molt la teva amistat. Feliç Castanyada, i que t'inspiri en tot moment! Te truco tal com vam quedar, i escoltarem aquestes propostes que han de tirar endavant! Una abraçada!

    ResponElimina
  18. Hola Isabel, gràcies per les teves parules i bons desitjos.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina