diumenge, 24 d’octubre del 2010

Des-educa't!



Des educat d’imposicions

vull caminar al meu aire

i amb els meus peus.

Ningú no pot

caminar per mi,

ni jo puc fer-ho amb

els peus de ningú.

De vegades les sabates són de

pedra i costa caminar,

costa enlairar-se en

un estat natural.

Veure les coses amb els meus

ulls i la meva retina.

Conèixer les flors

de primera mà...

Banyar-me en un

mar sense dessalar...

Des educat d’idees buides

però imposades.

Sentir l’aire natural

sense que bufi ningú.

Estimar amb

la pròpia llibertat

si és que hi ha

llibertat de ningú.

Sumar amb els dits.

Mirar la lluna i declarar-me

llunàtic sense embuts.

Ser tendre amb

les forces de la vida.

Saber que l’amor

és una flor de fulla caduca.

Sentir el fred i

el caliu al cos.

Sentir la pluja a la cara.

Enamorar-se a dos...

Home i dona dos mons

en un sol firmament.

Des educat de

lliçons caduques,

de punts de vista

sense mirada,

de religions que

quan hi ha foc

només queda fum...

Saber que la vida té

noms i cognoms

i una maternitat natural.

Saber que els

rellotges són més

que un mesurador

del pas del temps.

Educa’t segons

la veritable vida,

tot el què és imposat

pot ser fals o inventat...


onatge

8 comentaris:

  1. Quan llegeixo els teus poemes respiro la paraula llibertat...
    una abraçada molt forta Onatge!

    ResponElimina
  2. Hola Lliri blanc, potser és perquè escric en llibertat i procuro estimar i viure en llibertat. Que no sempre és fàcil...

    Des del far una abraçada de llibertat.
    onatge

    ResponElimina
  3. M'ha costat molt més des-educar-me del que els va costar educar-me... tu sempre proposant coses difícils! :) Ho dic de broma, difícils, però fantàsticament lliures.

    ResponElimina
  4. Crec que sóc en el camí d'aconseguir-ho...Si més no, em permeto la llicència de triar jo sola.

    ResponElimina
  5. Quanta raó amguen les teves paraules, quanta saviesa, quanta veritat.
    Conèixer i veure les flors, les coses de primera mà. Això dóna sentit a la vida. Trenquem cadenes i seguim fidels a la llibertat.

    Gràcies Onatge per guiar-nos des del teu far.
    Una abraçada de còdols polits des de la cala.

    ResponElimina
  6. Hola Carme, des educar-se, sempre costa, perquè d'alguna manera ens ho han incrustrat molt endins, però tot és qüestió d'obrir els ulls...

    Des del far una abraçada lliure.
    onatge

    ResponElimina
  7. Hola Pilar estic segur de que estàs en el bon camí.

    Des del far una abraçada lliure.
    onatge

    ResponElimina
  8. Hola Anna, gràcies per tot el que m'otorgues, però res més lluny de la meva imaginació que guiar a ningú. Però sí que és cert que d'una manera ben intencionada unes vegades i no tan unes altres, la manipulació de la ment passa d'un segle a l'altre...

    Des del far una abraçada lliure.
    onatge

    ResponElimina