dimarts, 18 de maig del 2010

Si has mudat...

Llegint un poema al blog de La xica que va fugir a Reykjavík, la frase “He mudat la pell”, m’ha inspirat aquest petit poema.



Si has mudat de pell

espero que sigui sensible

a la nova pluja, i que

el sol i la lluna

la sàpiguen llaurar i sembrar...

Mudem de pell però seguim

fidels a les mateixes arrels,

i xarrupem de la saba

ancestral de l’arbre de la vida.

I ens mullem i tenim

fred del mateix fred.

La carícia ens desvesteix

i el caliu ens abraça.

Mudem, però les muntanyes

estan al mateix lloc,

i la mar, i el migjorn,

i el llebeig, i l’horitzó,

però és veritat, hem mudat,

i no n’aprenem mai...

onatge

12 comentaris:

  1. Mudem tantes vegades, oi? i no només la pell, mudem l'ànima també, encara que com tu dius tot segueix al mateix lloc...

    ResponElimina
  2. Tenir fred del mateix fred. Com és d'important això.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. Mudar la pell mantenint la nostra pròpia essència...
    Preciós poema, onatges.
    Salut! ;)

    ResponElimina
  4. Tenim fred del mateix fred. Circular. Clavat.

    ResponElimina
  5. la vida és canvi, mudança, però, com diu la cançó que estic escoltant ara, tot és màgic.

    ResponElimina
  6. La carícia ens despulla però ens fa forts!

    ResponElimina
  7. Gràcies a totes i tots per la vostra companyia i els vostres comentaris enriquidors. Si hagués d'afegir alguna cosa al poema: Quan mudem, llencem la pell ben lluny no fos cas que ens la tornèssim a posar...

    Una abraçada de sempre.
    onatge

    ResponElimina
  8. Mudem la pell, mudem l'extern, però la nostra essència és, es modula, madura, es trenca i es refà, però som i per això tornem a caure...

    petons, amic!

    ResponElimina
  9. Hem d'abraçar el canvi, hem d'acceptar-lo, però no crec que no n'aprenem mai. Alguna cosa es queda, n'estic segura.
    Una abraçada diferent.
    maijo

    ResponElimina
  10. Mudem la pell, evolucionem, però difícilment canviem en l'essencial...
    Bonic, onatge!
    Petons!

    ResponElimina
  11. Aquest comentari l'ha enviat la Montserat Altarriba, i per causes alienes a la meva voluntat no ha pogut publicar directament.

    Referent al teu poema “ SI HAS MUDAT...” hi ha dos versos que m’han copsat agradablement:”la carícia ens desvesteix / i el caliu ens abraça”... jo crec que mentre tinguem aquests versos vigents, ja podem anar mudant la pell que ni ho notarem.

    Una abraçada.

    Montserrat

    ResponElimina
  12. Montserrat gràcies per les teves paraules. Dono fe de la paternitat d'aquests dos versos i estic d'acord amb tu, que mentre els sentiments ens abracin cap fred no podrà penetrar-nos...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina